Gràcies

Publicado en La Vall, nº 22, julio 2019, p. 43

María Rosa Espot

Benvolgudes i benvolguts,

Amb aquestes lletres vull acomiadar-me —com a professora— de totes i tots els que formeu La Vall, on he desenvolupat la meva activitat professional des de l'any1978 fins avui.

Vaig triar ser professora i ho vaig encertar. He estat professora durant més de quaranta joiosos anys de la meva vida. He impartit milers d'hores de classe, he corregit mils d'exàmens, he tingut moltíssimes converses amb les meves alumnes i també amb els seus pares, i he compartit moltes hores de treball en col·laboració amb nombroses professores de La Vall. El meu agraïment i el meu goig són molt grans.

En primer lloc, dono moltes gràcies a Déu per la meva vocació professional, per regalar-me la millor professió del món, i per haver gaudit tant a les aules. Ser professora és una de les millors coses que m'han passat a la vida. He estat molt feliç.

També dono moltes gràcies a les meves alumnes —al voltant de 6.000— per la seva atenció i el seu respecte a la meva docència i a la meva persona. L'afecte i la gratitud que he rebut d'elles són enormes. Les porto a totes en el meu cor. Elles m'han permès fer el que més m'agrada fer en aquest món: ser professora.

Gràcies també als equips directius, professores, professors i el personal d’administració i serveis —d'avui i de tots els anys que he estat a La Vall— per la seva ajuda, la seva feina i la seva amistat. Agraeixo també el treball, la dedicació i l'ajuda rebuda per la capellania i totes les persones que treballen a Institució.

Gràcies molt en particular a tants pares i mares que han comptat amb mi en la tasca més important que tenen entre mans: l'educació de les seves filles.

Realment són moltes les persones a qui dec gratitud i que ara m'encantaria anomenar i que no puc perquè m'allargaria massa, però no em resisteixo a citar-ne algunes d'elles. Són persones que han estat molt importants en la meva vida professional, per tant en la meva vida. Aquestes persones són:

1) Els meus pares i els meus germans, als qui agraeixo de tot cor el seu suport i la seva estimació constant i incondicional.

2) En Fausto Gallego, que va ser la persona que estant jo amb la carrera recentment acabada i buscant feina de professora, em va rebre a Institució i em va obrir les portes de La Vall fins avui: han passat molts anys.... més de quaranta! El meu agraïment és infinit.

3) Finalment el meu agraïment va dirigit al professor de la Universitat de Navarra Jaime Nubiola, el meu mentor, ell és qui em va iniciar en el meravellós món de l'escriptura.

Me'n vaig, però sempre seré professora encara que no exerceixi professionalment com a tal, perquè sé que sempre em sentiré professora.

Acabo amb un GRÀCIES immens a totes i a tots.